diumenge, 31 de juliol del 2011

El per què de fer la Transpyr '11

Quan vaig veure la paraula Transpyr a la revista Bike es va encendre una llumeta a alguna part del meu cervell que de seguida es va transformar amb una necessitat de saber de què es tractava. Fetes les averiguacions pertinents lo primer que em va venir al cap va ésser que
era hora als meus 55 anys de fer lo que havíem parlat amb el meu germà, en varies ocasions, i que el destí ens ho havia impedit. Ara tinc la mateixa edat en la que ell ens va deixar i vaig pensar de no esperar més i tirar endavant. Lo segon que va ésser telefonar al meu amic Paco de Cadaqués, i preguntar-li si ell m’hi acompanyaria. Coneixent-lo, sabia que el sí era segur, en tenia més ganes que jo de fer una travessa d’aquest tipus. Només tenia un dubte, si la fèiem per lliure anant fent etapes al nostre aire o fen-la amb una prova organitzada i que era el segon any que es feia, encara que amb totes les reserves i el respecte que en feien els 850 km. i 21.000 mts + de desnivell en 8 dies i amb controls de pas i de temps, lo que és una dificultat afegida per els problemes físics i mecànics inesperats.
Com que el record del meu germà és veure’l sempre disfrutar en mig de la gent, vaig optar per la segona opció i apuntar-me a la Transpyr-2011. Un pensament me venia al cap de tant en tant: era la por, llegint i escoltant comentaris, de no acabar-la amb èxit i no recollir el maillot de Finisher a Donòstia.
Amb en Paco vàrem posar fil a l’agulla i vàrem programar els entrenaments de llarga distancia tant en btt com en carretera per poder afrontar les llargues etapes previstes en la prova. Els dies abans de la sortida el cuc que a vegades se’ns remou per dins no parava i el respecte per lo que anàvem a començar creixia per moments.
Arribat el dia de la sortida a Roses vaig col·locar l’esquellerinc d’en Conrad a la bici, vaig posar-me la motxilla que ell va portar a la “Red-Bull time out“ i a pedalar.
Pedalar, pedalar i pedalar. Pedalar, hem pedalat molt, hem suat, patit moments durs però sempre amb ànim i alegria, amb esperit de companyerisme i amb il·lusió d’arribar a Donostia. En els moments de flaquesa crec que en Conrad pedalava per mi i cada vegada que tirava una nou amb les seves cendres era com prendre la millor barreta energètica, me donava forces per acabar l’etapa. Hem passat per llocs que no es poden descriure amb paraules, i amb en Paco els hem disfrutat doncs quan veiem que anàvem bé de temps per passar els controls ens paràvem i gaudíem de lo que els Pirineus ens oferien: bellesa, grandesa, duresa, pau, tranquil·litat , silenci, per què encara que érem prop de 200 participants passàvem moltes estones pedalant amb completa soledat.
Al meu germà li agradava ser a per tot i és per això que he procurat que el seu record hi sigui des del Canigó fins a Donostia, passant per Camprodon, la Molina, la Guardia d’Ares, Bonansa, Penya Montañesa, Port de Larrau, Ansó, Selva de Irati, Pasajes de San Juan……. En fi que els Pirineus són des d'ara la seva atalaia des d’on ens espia totes les sortides que fem.
Les sensacions que he viscut fent aquesta travessa han sigut moltes passant de sobte del cansament a l’eufòria, de la tristesa a l’alegria i al inrevés però sempre tornant a la realitat de que hem de mirar l’endemà i no podem tancar-nos en el passat. Aquests dies han suposat per mi un acte d’agraïment a la vida, que ha estat bena volent amb mi i he pogut gaudir d’una experiència fantàstica, acompanyat amb l’esperit per el meu germà i físicament per el millor company que podia escollir, en Paco i que aprofito per agrair-li ja que sense la seva experiència, paciència i el seu tarannà no hagués estat possible. Gràcies company.
Vull agrair també a tots els que varen animar-me i que confiaven en que arribaria a Donostia.

Conrad allà on siguis pensa que tu també has fet la Transpyr i l´has fet amb el teu germà que et recordarà sempre com el millor germà que es pot tenir.

SANTI 28-07-11

dilluns, 25 de juliol del 2011

Sortida BTT 23/07/2011

Arbúcies - Coll de Té - Santa Fe-Turo d’Home - Baixada per Pessavets - Santa Fe - Arbúcies


Components de l'excursió, (per ordre d'edat)
Pere,Josep Diez, Pepe, Fabio, Joaquin, Jordí, Albert, Quim Rabinad.

Aquesta excursió hem notat a faltar l'amic Santi, ell tenia molta il·lusió en portar-nos.¡¡¡¡¡¡¡¡ànim Santi t'esperem¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Hem sortit d'Arbúcies amb una mica de retard, pel fet que al Joaquin, se li han enganxat els llençols, suposo que estaria pensant en la Griselda.

Hem enfilat la pista de pujada cap a Coll de Té, 1007 mts. amb un paisatge meravellós ple d'avets, pujant els he posat la música del meu disc de fre, ñik,ñik,ñik, i aviat m'he quedat sol.

Un cop a dalt a Santa Fe del Montseny, per unanimitat hem decidit esmorzar al Avet Blau, entrepà d'anxoves boníssim (segons el Josep).

Un cop aprovisionats de dièsel (cigalons de Baileys + un de Torres 5) i fer-nos la foto obligada amb les Secuellas (Sequocademdrom gigamteum) al jardí de can Casades, hem afrontat el plat fort, la pujada al Turo d'Home de 1.712 mts, amb 6 km de fortes rampes.
La arribada allà amunt, l’observatori ha estat un rosari de Montgrins, però un cop més, no han pogut amb el de 60, ni amb estratègies, a dalt molta boira i fred, llàstima pel paisatge que ens hem perdut.

Des 1.712mts Turo d'Home, hem baixat per Passavets per trialera, fins a la carretera de Santa Fe i cap Arbúcies, parada a l'arbre centenari i fotografies.

Trialeras fins Arbúcies, molt tècniques i difícils molta pedra, però fantàstiques pel que fa a paisatge, només aptes per Jordi Anguila el "Rei de les trialeras, i un cop més guiats pel Superguia Josep Diez.

Per a mi una excursió molt completa, nivell acumulat 1.650 mts amb casi 49 kms, ¡està molt bé¡, amb una mica de tot, pista, carretera secundària, trialeres, tot els ingredients per gaudir. i fer contents a tots.

P.S. (alguns són molt envejosos, perquè no necessiten pinta)



dimarts, 19 de juliol del 2011

Sortida BTT 17/07/2011

Avui s’ha notat que les bicicletes són per a l’estiu, ens hem ajuntat una bona colla, 14 en total, Griselda, Pera, Jordi, Albert, Fabio, Joaquin, Quim Rabinad, Toni, Josep, Abdon, Santi Jaume, Pepe, i l'amic Belga Andy Schleck (Ara, algun sap perquè li diem així).

Avui ha estat una sortida una mica improvisada i una mica a contrarellotge, havíem d'anar de Girona (amb el remolc al tope) i pujar el Santuari de Rocacorba i tornar, i estar a l'aprox. 13 hores a Torroella.

Hem parat a menjar un entrepà abans de començar la pujada forta, sort que alguns portàvem dos entrepans, però cal ressaltar que un espavilat, no dic noms, s'ha quedat amb el meu entrepà 2 (Pernil de Jabugo), i el seu, l'ha donat al Andy, que listoooo.

Rocacorba té una altitud de 977 mts. que es pugen en 13,3 km, amb fortes rampes de pedres del 10% fins al 14%, una pujada llarga i dura, però hem arribat tots dalt sobrats, ¡estem en forma¡, només destacaria que un de 60 anys a estat primer en arribar a dalt , coses de la vida, tenen temps per millorar.

A dalt la foto de rigor i tornada a baixar, ràpid perquè el temps se'ns tirava a sobre, a la baixada un petit accident, contra la seva voluntat, que esperem que no sigui res i l'amic Santi pugui venir dissabte amb nosaltres.

Bon rotllo al màxim, hem gaudit de porrons de cervesa, obsequiat per amics del Santi, gràcies, què més es pot demanar.



dijous, 14 de juliol del 2011

Vídeos de la cursa de fèmines a la Rioja

En www.ciclismociclistas.com se pueden ver los vídeos de la carrera de féminas en La Rioja donde vuestro equipo ha participado, ya están puestos tres de los cinco vídeos.
También hay un enlace con algunas fotos.
Un saludo.
Manel Lage

Resultats de l'escola del CC MONTGRI

Res millor que les imatges per definir els resultats del diumenge passat.
Us adjuntem el link a les classificacions.
Salutacions

diumenge, 10 de juliol del 2011

Sortida BTT 09/07/2011

CAMPRODON-COLL D’ARES-COLL DE SIERN-ESPINAVELL-CAMPRODON

A les 7,45 hem sortit de Camprodon, el Josep Diez, Pera, Pepe, Albert, Abdon, Fabio, Agustinet, Quim Rabinad.
Per fer aquesta bonica excursió amb un dia prometedor de bon temps, com bé va dir el Pera al Pirineu cal anar ara, i té raó.
Sortim de Camprodon ja comença la pujada a la urbanització Tont Rubi d'allà connectem amb una pista que ens condueix a unes rampes matadores i continuades fins al Coll D'Ares on hem esmorzat, un cop creuada la carretera entrem en territori francès, comarca del Vallespir, cap al Coll Prego-Coll de Manamells i fins al Coll de Siern 1629 mts teníem la il·lusió de pujar al Costabona però ha estat impossible a causa de l'horari i algunes forces, hem decidit baixar fins Espinavell on hem menjat i cap a Camprodon.
Com sempre moltes anècdotes, des que el Fabio ha tornat a ser insultant, el Agustinet aquesta com una moto, el Abdon amb les seves conclusions, el Josep nostre guia, el Albert ha aguantat com un Javato, ens hem banyat al riu, la veritat tot fenomenal, són d'aquelles excursions que et il·lusionen i en ser d'alta muntanya encara més pel paisatge és increïble.



dimecres, 6 de juliol del 2011

Noticia d’última hora a la Transpyr

(publicat per Narcís Nogué a www.futuresport.cat)

En Paco i en Santi tornaran en bicicleta fent la ruta al reves. Aquí us ho explico:

Quarta etapa de la Transpyr
I arriba a la meitat de la ruta dels Pirineus a la població de Ainsa.
La duresa d’aquesta prova ja ha fet abandonar al 20 % dels corredors. Estan ja a terres aragoneses i el paissatge ha passat dels pics i la verdor del Pirineu Català a la roques i terreny àrid del Pirineu Aragones. 3000 metres positius i negatius i molta calor per variar una mica dels dies de pluja que havien tingut en les altres dues anteriors etapes.
M’han explicat que estan veien uns paisatges únics que val la pena anar-hi encara que sigui amb una furgoneta i fer l’etapa aquesta, van per dins el Pirineu per unes valls i muntanyes grogues de ginesta. Diu que del quilometre 30 al 42 baixada que han adelantat a molts ciclistes, terreny semblant al Montgrí i Cadaques, o serà l’enyorança, jaja.
En una d’aquestes baixades de dues hores amb uns penya-segats imponents en Santi a llançat una de les nous que porta amb les cendres del seu germà, les va deixant per on veu els millors paisatges del Pirineu.
Després d’aquesta etapa en Paco i en Santi han hagut de fer-se unes cures, de moment res que no pugui curar una guapa metgessa, això demostra la gran duresa d’aquesta prova per etapes, que quan encara no estàs recuperat d’una ja en ve una altre de tant o mes dura.
Per sopar un entrecot de ½ kg sense os i a dormir aviat.
Cinquena etapa de Ainsa a Jaca.
Primera etapa que diuen de transició de 100 km i menys de 2000 metres de desnivell +
Això comença a fer baixada, anims a tots els participants i sobretot en Paco i en Santi.
En total porten ja 14.000 metres positius acumulats i avui han arribat molt aviat a les 16.30
Ara estaven a la dutxa i preparats per anar a sopar un peix a la brasa, sembla que no passen gana tampoc.
Tots els que coneixeu en Santi no us estranyarà el que està passant a la Transpyr 2011.
Aquesta parella de Futur Esport Team ja s’han fet amics de tots els ciclistes i totes les ciclistes, membres de l’organització, i personal sanitari, abraçades per aquí i petons per allà.
En Santi ja el coneixen per el de la campaneta, els corredors italians diuen campanila.
Se’ls hi ha afegit un andalús a l’equip doncs el seu company basc va abandonar.
Ja també ha batejat en Ronaldo, en Mourinyo, ... es troben sempre amb els mallorquins, i mes o menys als avituallaments sempre són els mateixos.
En resum que estan molt contents per com ho porten i el bon ambient amb els altres corredors.



Fotos d’en Ramon Cateura per veure que encara són vius i tal com expliquen estan molt be i s’ho passen de conya.
A la foto amb en Vicens, que està fent de cotxe escombra amb en Sergi Guell i en Josep Grues, tots ells coneguts i amics de Torroella. Un amb la furgoneta i els altres acompanyant amb bici els ciclistes.
AQUIteniu la classificació general després de la quarta etapa
En Paco i en Santi en una excel•lent 33 posició i fent-se el xulo que diuen que estan preparats per això i que si cal quan acabin faran la ruta al revés. Juajuajua.
Evidentment que estiguin tranqui-les les seves senyores que serà una broma ... o no ...

dimarts, 5 de juliol del 2011

OpenTactic Porqueres

El diumenge es va celebrar la penúltima cursa de l'Open Tactic BTT a Porqueres.
Del nostre equip CC MONTGRI - ENPLATER va haver-hi una bona representació amb uns molt bons resultats.

En la cursa de benjamins

Eudald Fabrellas 1r. de la general
Pol Anguila 2n. de la general (1r. del seu any)
Enri Fernandez 4t. de la general (3r. del seu any)

En la Cursa de principiants

Ferran Fernandez 6è. de la general (2n del seu any)
Gerard Maspoch 8è. de la general (4t del seu any)
Marc Català 11è. de la general (5è del seu any)

En Alevins

Marta Aguilera 1ª fèmina

Moltes felicitats a tots, i ànims de cares a l'última cursa a Llançà d'aquest proper cap de setmana.

Sortida BTT 03/07/2011

Cinc valents hem sortit cap al Montgrillo Pepe, Josep Deu, Fabio, Albert, Quim Rabinad l'amic Pera que per avaria s'ha anat a la carretera.
No puc descriure amb exactitud com el Santi per on hem passat, però guiats pel Josep, i el Fabio ja sabeu que ha tocat, trialeres, pedres, sorra, i baixades per descalabrarte, com saben que no és el meu terreny s'han despatxat a gust, només després de almorzar a cala Nati han decidit pujar al mirador i allà m'he venjat, l'amic Albert cada dia està més fort, té temps per millorar, el de cada sortida bon rotllo.
Preparant la sortida del proper dissabte Camprodon-Col d'Ares-Motlló-Camprodon.



Transpyr Santi i Paco

Podeu seguir la Transpyr (videos, fotos, comentaris, ...) que fa en Paco i en Santi, cada dia a:

www.futuresport.cat

Salut i pedals

Narcís

dissabte, 2 de juliol del 2011

Transpyr - Sortida 02/07/2011

Avui el nostre company en Santi i en Paco amb qui formava l’equip han començat el seu gran repte de la travessa dels Pirineus, han sortit de Roses i ho han fet amb la presència de les autoritats i alguns amics, aniran fins a St. Sebastià recorrent 830 km i 20.300 m. de desnivell repartits en 8 etapes. A tots 2 els hi entraven dubtes, emocions, angoixes i sobretot molt de respecte pel que els hi espera. A l’hora de sortir han tingut un record per en Conrad, en Santi porta a la seva motxilla 8 nous amb les seves cendres que en deixarà una a cada etapa. També han recollit aigua i sorra que tiraran a l’Atlàntic quan hi arribin.
Esperem que ens vagin fent arribar cròniques i fotos d’aquesta aventura, molts ànims, que hi hagi molta sort i que la pogueu acabar!

divendres, 1 de juliol del 2011

Campionats d'Espanya

Les nostres corredores Anna Ramírez, Mayalen Noriega, Anna Planas, Marta Bassa, Maria Vilanova, Esther Vidal, Vanessa Calderón, totes elles han participat als campionats d’Espanya a Castelló, l´Anna Ramírez i la Mayalen han participat a la modalitat de crono assolint l´Anna el 4art lloc i la Mayalen el 5è lloc.
A la modalitat de ruta l’Anna Ramírez el 2n lloc, els jutges tingueren que estar mirant la foto finish per poder donar la guanyadora.

Crònica de la federació:

ANNA RAMÍREZ TORNA A TREPITJAR EL PODI D´ UN CAMPIONAT D´ ESPANYA

Notícia publicada el 28-06-2011

La participació catalana als Campionats d´ Espanya que han emplenat les carreteres de Castelló aquest cap de setmana ha tingut en Anna Ramírez la seva representant més destacada junt la nova incorporació de Maialen Noriega i els sots 23 Jordi Simon i Cristian Astals. L´ osonenca fou segona a la cursa de fons només superada per Rosa Bravo i davant Silvia Tirado, totes tres escapades. En aquesta prova Débora Gálvez fou vuitena. Un parell de dies abans Ramírez es quedà a uns quinze segons del podi de la CRI sent quarta, just davant de Maialen Noriega. Assenyalar que a més de les components de la selecció catalana van participar sis integrants de l´ equip ONO més altres dues independents.