dimarts, 12 de juny del 2012

Transcatalunya 2012

Després d'haver fet la Transcatalunya l'any passat, an gairebé 15 hores el Jordi jo teníem en la ment aquest any anar més ràpid, teníem bones sensacions però amb molts dubtes, amb 180 quilòmetres i 3373 mts acumulat, que et pot passar de tot.    A les cinc del matí ens presentem a la meta, i sortim gairebé dels últims, vam començar pujant a un bon ritme i passant gent constantment la idea era arribar a les primeres posicions així arribem al Coll de Pal 2094 mts. la baixada vertiginosa amb la pista en molt mal estat, arribem al La pobla de Lillet on encarem el segon port 1406 mts, vam tornar a pujar a fort ritme i avancem més posicions, gairebé a dalt, vam agafar a dos corredors al Carlos i Juan ara formant un quartet des del quilòmetre aprox. 50, vam anar junts fent relleus constantment pujant i baixant, quan no tirava un tirava l'altre a un ritme que no et deixava recuperar, arribem al control del menjar a les 9 hores, paràvem el just, am vaig creuar am algú de l'organització que va dir que era el número 27, no podíem perdre aquelles posicions costés el que costés traient forces d'on ens n'hi han, seguim amb aquell ritme infernal, i am forta calor, els meus companys de viatge em doblaven l'edat però jo també estava fort i sóc més dur que el alcoià, quan vam veure la meta eren les 15:00 ho havíem aconseguit en 10 hores el Jordi el nº 26 jo el nº 27 tot un repte que mai oblidaré, mai havia fet tants quilòmetres aquell ritme, ens vam abraçar i estàvem súper orgullosos, l'organització un 10 de Probike, fins la propera.


Quim Rabinad

4 comentaris:

  1. Moltes felicitats, és evident que anaveu a totes. Tan sols cal mirar les fotos, només una de les tres és en cursa. No volieu predre ni un minut. No crec que ningú de nosaltres ho pugui superar, ni tant sols igualar.
    Bé, postser quan en tingui 60 em supero i ho intento.

    ResponElimina
  2. Gracias Narcís, Gracias Josep, nois, ahir van fer el repartiment de premis en Probike em van donar el premi al participant de més edat, el que no acabaven de creure que un de 60 anys hagués fet en 10 hores, i el nº 28, de 299 que ban acabar, es van quedar mirant-me com un extraterrestre, encara no s'ho creuen.
    Quim Rabinad

    ResponElimina
  3. tomàs
    jabatooooooosssss.... enveja sana... sou collonuts...

    el que no acabo d'entendre es que et donin el premi al mes gran si. els teus companys de "grupu". segons dius et doblaven l'edad.. ( osease 120anys)...

    sempre en fots alguna quim.. ai ai ai...

    pero sou bons bons...

    ResponElimina