dissabte, 17 d’agost de 2013

ROB




CARTA D'EN ROB

Ara fa un any que en Rob va patir el desgraciat accident i m'ha enviat un escrit per que el publiqués al blog .
  Hola Santi , a tots els de btt i a tot el club cc Montgrí :
Es dificil per mí expresar tot el meu agraiment per tot el que varu fer per mí desde el primer moment i que pot ser gracies aixó estic viu.Sento molt el mal rato que os vaig fer passar.
Vaig estar molt feliç i conmogut quan els meus companys holandesos en varen portar el maillot del vostre club que varu enviar per correu per regalarme'l.Es una motivació més per lluitar cada dia per la meva recuperació i també me fa recordar els bons moments passats amb el divertit grup btt,amb l'excursió tan maca i el dia tan fantastic que estabem passant,bons corriols, bon esmorzar , bon ambient ... Lamentable el que passar però no es pot culpar a ningú ,ni a mí mateix dons estaba fent el que més m'agradaba.En tot sempre hi ha un risc i merda .... va succeir.No me sentit en cap moment
malament per haber sortit  aquell dia amb vosaltres.
Ara os detallo el que ha succeit desde l'accident:
 12 dies al hospital a Barcelona,4  a la UVI i 8 a la UCI.Totalment paralitzat i amb respiració asistida.Els scaners mostraben una compressió en el centre de la medula espinal a nivell del coll         ( C3 i C4 ) que es la causa de la paràlisi.
 Amb un vol privat i medicalitzat me trasladen a Amsterdam,la meva dona en altres circunstancies diu semblaria que era una estrella del pop.
 14 dies al centre metge  d'Amsterdam i me fixen tot el cap amb un aparell que es diu la trama d'Halo i que fixe la medula espinal.Al cap d'uns dies vaig poguer moure les espatlles i el dit gros del peu esquerra.
 Al cap d'uns dies me trasladen a un centre especial de rehabilitació  a Heliomore.Durant dotze setmanes vaig portar la fixació i després de molt de treball vaig anar millorant.
 Ara passat un any puc caminar amb l'ajuda d'un caminador especial.Vaig amb un tricicle amb ajuda eléctrica i puc agafar coses amb la ma dreta.Vaig millorant ,lentament, i amb treball constant.
 Desde el dia 9 d'agost estic a casa meva.Me faria molta il-lusió que tornesin a fer la ruta d'aquell dia.
Gracies un altre cop a tots vosaltres que hi penso cada vegada que miro el maillot que tinc penjat a la pared de la meva habitació.
 Espero veurel's pot ser l'any que ve.

 Si esteu interesats en les fotos podeu mirar el meu facebook, buscar rob veerman badhoevedorp i en el album "dwarsleasie".

1 comentari:

  1. Em conmou tot el succeït aquell dia...Desitjo la millor recuperació per en Rob, em sembla una gran persona i es mereix el millor. Molts ànims i molta sort !!!
    Albert.

    ResponElimina