dissabte, 28 de maig del 2011

Gavarres extrem, i més....

125 km.
2500m. de desnivell acumulat.
9 hores de pedalar.

Un servidor,(Santi), en Paco i en Narcís havíem parlat de fer una volta llarga amb la finalitat de preparar la Transpyr i la Quebranta, i a les set del matí ens varem posar mans a la feina. Com que es tractava de fer Gavarres, doncs en Narcís desconeixia alguns cims d'aquesta serralada, vaig plantejar de fer una ruta que la travessés des de Llevant cap a Ponent. Sense saber de cert on comencen les Gavarres, per no equivocar-me,varem anar cap al Delfin Verde i travessant el Daró cap a la Font de Sa Bruixa
,pujar cap a Begur i dirigir-nos al Quermany Gros.
Val a dir que com és habitual a cada sortida els veterans impartim classes practiques als novells i aquí va tocar rodar sobre sorra. El que va passar es que en comptes de rodar va ésser de caminar, doncs l'alumne (en Narcís), no progressa adequadament i en vistes d'això decidim enfilar pel dret al Quermany. Quan dic "pel dret" és pel dret i així varem coronar el primer puig del dia. Aquí ens deixa en Marc Barbosa que ens havia acompanyat des de la sortida. Cap a esmorzar toquen i ens parem a Llofriu a refer-nos. Ara toca anar cap a Fitor i així ho fem passant per la pujada d'en Ramón,trialera de Can Plaja i segon cim aconseguit.


Baixada de vertigen cap els eucaliptus i enfilem cap el Coll de la Ganga, travessem i pugem-pugem fins Puig d'Arques. Tercer cim. A els Metges hi falta gent i arribem cap a la una del migdia. Aigua fresca i entrepà . Baixem cap a la Font de l'Azina i com és habitual en èpoques en que hi ha abundància d'aigua hi trobem gent gaudint d'aquest paratge. Aquí proposo anar cap a Montnegre si per la pista o per la senglanera i sense esperar contesta enfilo cap a la segona opció. Amb 26% de pendent a 39º , ens cabia un raig de suor que com diu un biker company de Lleida: semblava que teníem "lo puto grifo obert". Quart cim i cap Els Angels per pista i com que el novell ja tenia "gallitos" (ja no recordava l'episodi de la sorra), doncs per pista és un toro desfermat, el vaig posar al seu lloc fent una trialera i al tenir que posar peu a terra va rebre una cura d'humilitat que és lo que imparteix un dels seus ídols que és en Pep Guardiola.!!!! Que n'aprengui!!!!!

Cinquè cim, aigua, gelat, tall de pa de pessic, cafè amb llet i cap Sant Martí Vell, Sant Llorenç de les Arenes, Sobrànigues i anar rodant i pensant com podíem arribar als 2.500 metres de desnivell +. Pugem cap a Colomers per la Via Romana i cap a Jafre per el corriol de la bassa fins arribar a Les Olives on sense que se’n donessin compte els vaig guiar cap el Puig Segalar. Santa innocència.!!.Quan en Narcís reacciona ja és massa tard i cap al Puig Segalar comencem a pujar. Sisè i últim cim del dia. Però com que no hem arribat fins els 2.500 + arribant al Montgrí ens hi enfilem fins que el Gps ens dóna el màgic número de 125 km. i 2.500 mts. + 9 hores pedalant. Un plaer rodar amb aquesta gent..!!
Fins un altre. Salut i pedals.
Santi.

1 comentari:

  1. Al arribar a casa tenia el culet com un mandril..!!
    Per sort l'endemà,gracies al "Abrasone" tot tornava a la normalitat.
    Ara crec que ja estem preparats per fer el que faci falta..!!!.
    Un plaer coneixa el vostre territori de la ma de gent que se'l coneix i se l'estima tant.

    ResponElimina