Buscant per Internet vaig trobar una crònica que parlava dels pedals de Lleó descrivia la ruta com a molt dura i la denominaven els pedals del molinet, i que calia posar peu a terra, fortes pujades del 26,09% i amb un total de 6.650mts acumulat en 220 km, les distàncies no eren molt llargues però era intenses.
No hi havia dubte allò era temptador, l'hi vaig proposar als amics Aitor i Jordi Anguila i vam organitzar la ruta a través de la organització "Pedals de Lleó"
El primer dia vam dormir a l'Hotel el Sabinar (Crémenes) des d'on havíem de sortir al dia següent, com va ser la nostra sorpresa que en preguntar per la ruta ens van comentar que la setmana passada havien acabat uns ciclistes i descrivien com "inhumana" aquella frase se'ns va quedar a la ment "inhumana".
La primera etapa de Crémenes a Soto de Sajambre aviat vam poder comprovar que les pujades eren amb molta pedra, matadores, llargues sense descans i trenca cames, ens endinsem al Parc Nacional de Picos d'Europa i ens vam baixar de la bici, per respecte al medi ambient (recomanat per l'organització), amb una mica de por, que ens sortís algun Ós que ens havien dit que rondaven per allà, el travessem en silenci.
La segona etapa Soto de Sajambre - Boca de Huérgano, ens esperava la pujada al Panderueda i Port de Pandetrave a través de la senda de l'Ardiaca allò ens va posar al límit el nostre físic amb les seves fortes rampes amb més de deu quilòmetres de pujada
La tercera Boca de Huérgano-Mata de Monteagudo, era més del mateix fortes rampes i amb molta calor les mosques s'aprofitaven de no poder deixar anar el manillar, si paraves els tàvecs et mossegaven, dormim prop del Santuari de la Velilla, on havien organitzat un ball que la pluja ho va clausurar i no vam poder ni treure a ballar a una Lleonesa.
La quarta etapa Mata de Monteagudo - Crémenes tampoc ens va decebo, més pujades matadores fins al final.
Amb dos companys fenomenals en tots els sentits i amb un nivell similar és difícil no passar-t'ho bé, l'únic que a vegades es notava a faltar allò d'esperar a algú, vull ressaltar que l'amic Jordi no va posar el peu a terra el va pujar tot a lo campió amb molt mèrit.
El paisatge el meravellós el recorregut transcorre per totalment per muntanyes, pobles abandonats o perduts per les muntanyes on a vegades es feia difícil fins a menjar, totalment recomanable tot i que cal estar preparat físicament per afrontar aquest recorregut.
La música que le he puesto al video “Rocky” nos acompaño durante todo el viaje ya que sonaba cuando le llamaba la novia de Aitor al móvil.
sou uns champions tios !!!
ResponElimina