dilluns, 5 de març del 2012

“Que visqui el Serrallonga, però que visqui més a prop”

Així podríem titular l'excursió de dissabte passat, vam començar vorejant i planejant el pantà de Susqueda, al cap de pocs quilòmetres hi ha un desviament a l'esquerra on comencen les primeres rampes fortes, és el preludi dels pròxims 25 quilòmetres de pujada pedregosa sense descans, en el quilòmetre aprox. 12 trobem la casa del Serrallonga, a la porta una bandera catalana una mica deteriorada, la casa està en ruïnes, quan un arriba allà el primer que pensa és en el dura que havia de ser la vida allà, a causa de l'inhòspit del lloc.
La muntanya és un veritable laberints de camins, no m'estranya que no el trobessin, gràcies al GPS no ens vam perdre, per fi arribem al monestir Mare de Déu del Coll on per cert és menja Molt Bé, és la compensació a tant Esforç.

Quim Rabinad

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada