Un dia estant d'entrenament em vaig trobar un
ciclista que em va comentar que feien una prova ciclista de gran fons molt dura
per aquella zona del Montseny "Terra d ' Aigües " la vaig
busqua per Internet, quan vaig veure el recorregut m' vaig espanta , el coneixia gairebé tot i sabia el dur que podia ser, a més era puntuable ,
això volia dir que vindria gent de nivell .
Bé, al final ens vam inscriure am meu amic Toni jo una mica acollonits , era un repte difícil , un mes abans de la prova em vaig decidir a fer gairebé tot el recorregut i efectivament era dur de collons si a això li sumes en carrera podria ser mortal .
Al final va arribar el gran dia ahir no dormim gairebé res pensant que havia de llevar a les 5 del matí , vaig recollir al Toni i ens vam posar en marxa , cuan ens col · loquem a la sortida ja vam comprovar que allò era d'alt nivell .
Toni ja havia decidit fer la curta jo havia decidit fer la llarga i així van donar la sortida , com sempre a tota llet a 50 quilòmetres / hora , aviat va començar la pujada a Sant feliu de Boixareu és curt però hi ha rampes dures pugem ràpid molt ràpid jo pensava en el que ens quedava vaig mira cap enrere i no veia el Toni però ja no pots parar has d'agafar el teu ritme , la gent et arrossega no parar .
La pujada selecciona la gent i en direcció a Arbucias ja el pilot estava estirat , enfilem el Coll de Revell que és un port llarg però es deixa pujar quan arribes dalt només tens una mica de baixada i tornes a pujar cap a Viladrau , abans d'arribar tens el desviament de Santa Fe rampes fortes fins a Sant Marsal i puges i puges fins a una corba que és el punt més alt i baixes fins a Santa Fe però no tens temps per recuperar- ja tornes a pujar fins al Coll de Santa Elena petit però matón , gràcia a Deu, baixada per Font Martina fins al poble del Montseny , hi comença el bo “Coll Formic” , com les cames ja les té tocades intentas pujar a ritme , allò no s'acaba mai , quan creus que ja estàs dalt veus el restaurant Coll Formic tan llun que et desmoralitzes , però cal pujar com sigui .
Un cop coronat baixada fins a Seva , també he de dir que en les Baixades gairebé no recuperes perquè baixes a tota llet pedalant , perquè no t'agafin .
Bé nois ja estava a Seva ara em tocava l'últim port Coll Sesplanas i Matamala a tornar a pujar toquen , en l'avituallament em vaig trobar amb un noi que és venedor en Escapa ( botiga de bicicletes ) i juntament amb un altre comencem a pujar a tren, a mitja pujada miro enrere i s'havien despenjat , forço el ritme i començo a donar-ho tot , sabia que un cop a dalt baixada fins a la meta tot que em quedava al coll de n'Orri d'uns 2 quilòmetres , baixant de Sant Hilari a tomba oberta ( 75 quilòmetres / hora ) m'enganxo amb altres dos i fins a la meta nois ho havia aconseguit, tot que fet pols, al final el 4º d'categoria 55-65 anys segur que el primer de 62.
Bé, al final ens vam inscriure am meu amic Toni jo una mica acollonits , era un repte difícil , un mes abans de la prova em vaig decidir a fer gairebé tot el recorregut i efectivament era dur de collons si a això li sumes en carrera podria ser mortal .
Al final va arribar el gran dia ahir no dormim gairebé res pensant que havia de llevar a les 5 del matí , vaig recollir al Toni i ens vam posar en marxa , cuan ens col · loquem a la sortida ja vam comprovar que allò era d'alt nivell .
Toni ja havia decidit fer la curta jo havia decidit fer la llarga i així van donar la sortida , com sempre a tota llet a 50 quilòmetres / hora , aviat va començar la pujada a Sant feliu de Boixareu és curt però hi ha rampes dures pugem ràpid molt ràpid jo pensava en el que ens quedava vaig mira cap enrere i no veia el Toni però ja no pots parar has d'agafar el teu ritme , la gent et arrossega no parar .
La pujada selecciona la gent i en direcció a Arbucias ja el pilot estava estirat , enfilem el Coll de Revell que és un port llarg però es deixa pujar quan arribes dalt només tens una mica de baixada i tornes a pujar cap a Viladrau , abans d'arribar tens el desviament de Santa Fe rampes fortes fins a Sant Marsal i puges i puges fins a una corba que és el punt més alt i baixes fins a Santa Fe però no tens temps per recuperar- ja tornes a pujar fins al Coll de Santa Elena petit però matón , gràcia a Deu, baixada per Font Martina fins al poble del Montseny , hi comença el bo “Coll Formic” , com les cames ja les té tocades intentas pujar a ritme , allò no s'acaba mai , quan creus que ja estàs dalt veus el restaurant Coll Formic tan llun que et desmoralitzes , però cal pujar com sigui .
Un cop coronat baixada fins a Seva , també he de dir que en les Baixades gairebé no recuperes perquè baixes a tota llet pedalant , perquè no t'agafin .
Bé nois ja estava a Seva ara em tocava l'últim port Coll Sesplanas i Matamala a tornar a pujar toquen , en l'avituallament em vaig trobar amb un noi que és venedor en Escapa ( botiga de bicicletes ) i juntament amb un altre comencem a pujar a tren, a mitja pujada miro enrere i s'havien despenjat , forço el ritme i començo a donar-ho tot , sabia que un cop a dalt baixada fins a la meta tot que em quedava al coll de n'Orri d'uns 2 quilòmetres , baixant de Sant Hilari a tomba oberta ( 75 quilòmetres / hora ) m'enganxo amb altres dos i fins a la meta nois ho havia aconseguit, tot que fet pols, al final el 4º d'categoria 55-65 anys segur que el primer de 62.
.jpg){kind=link}
