Una experiència inoblidable, a principis d'any em vaig proposar com a meta la Quebrantahuesos, són d'aquelles marxes mítiques que no pots deixar de fer abans de morir-te com a ciclista, sóc conscient que la meva vida com a ciclista ja esta limitada, però la il·lusió i les ganes continuen intactes , al final hauré de dir allò de Déu meu,Deu meu, perquè m'has tret les forces i no les ganes.
Crònica del dia:
Arribo a la meta una hora abans i només faltava jo, estava al tope, una altra vegada em tocara sortir dels últims .
De sortida com sempre maricon l'últim, gairebé sense adonar-me'n em trobo pujant el Somport i em trobo bé, com és el primer port es fa assequible, encara que llarg, comença la baixada vertiginosa cap a França i al mig de la baixada la temperatura baixa gairebé 20º, sort dels maneguets, mentalment t'estàs preparant per al Marie-Blanque l'os del dia, comença la pujada les rampes dures i sense descans però pujo bé a un fort ritme, la baixada una altra vegada jugant-és físic per no perdre posicions, vaig pensat que només em queda el Portalet i aviat comença aquest monstre, l'havia menyspreat però nois que “puertazo” am 30 km de pujada, al principi pujo com una moto i vaig passant gent, però aquest port es fa interminable i l' “Tio del mazo” m'està esperant en els últims 10 km cada quilòmetre es fa interminable has de guanyar-te metre a metre, i l'ambient és com el del “Tour de França” en les etapes de muntanya la gent t'anima i es posa a sobre teu,l’ fi ho corono i em llanço cap a la ultima taxachuela del dia “Hoz de Jaca” 2 km però amb mal asfaltat i rampes dures que les sues, un cop superat em llanço cap a Sabiñanigo amb un grup a roda amb el qual vaig creuar la meta.
Amb 200 kms a les cames però amb molta moral per haver assumit aquest repte.
Quim Rabinad