dijous, 29 de setembre del 2011

Reunió del club

Demà divendres farem reunió per parlar de com ha anat la Road Book a les 22:00 al local del club.

dimecres, 28 de setembre del 2011

III Road Book Conrad Lloveras 25/09/2011

El passat diumenge a la Road Book van participar 129 ciclistes formant 52 equips, va fer un sol radiant tot el matí, a les 7:00 ja n'hi havia que s'esperaven per inscriure's.
Com sempre hi va ser present la família d'en Conrad, entre els participants hi havia el seu fill Conrad que el seu equip no havien marcat l'últim control i van recular a trobar-lo, i les nebodes l'Elsa i la Gemma amb els seus nens.
El recorregut curt va passar pel Molí del Mig, pont del riu Ter, la mota direcció la Gola, Mas Pinell, els arrossars de Pals, Fontanilles, el Puig de Font Pasquala, Gualta, la mota del Daró, la mota del Ter, Torroella, falda de la muntanya del Montgrí i arribada al pavelló poliesportiu de Torroella.
El recorregut llarg començava igual que el curt i des del arrossars de Pals es va anar direcció Masos de Pals, urbanització mas Tomasí, pujar el Quermany, Regencós, Llofriu (la Barceloneta), Sant Climent de Peralta, la coneguda per nosaltres “pujada del burro”, Peratallada, Fontanilles, el Puig de Font Pascuala, Gualta, la mota del Daró, la mota del Ter, Torroella, falda de la muntanya del Montgrí i de la muntanya Gran, camí de les Dunes, camp de futbol, i arribada al pavelló poliesportiu de Torroella.
Durant la prova s'havia fet el sorteig de 3 pernils, els guanyadors dels quals en varen marxar ben contents.
Poc abans de les 2 del migdia quan ja en sabíem els guanyadors es va fer l'entrega de trofeus amb la presència del regidor d'esports Juan Aladid, el regidor de seguretat ciutadana Andrés Navarrete, el president del club Lluís Díaz i la Carme Quer, aquest any no vam poder donar trofeu a cap equip femení, l'única participant femenina que havia fet el recorregut llarg individualment havia abandonat.
Hem de donar les gràcies al responsable d’haver organitzat aquesta prova en Santi Lloveras (germà d’en Conrad), agraïm també a tots els col·laboradors i a tots els que ens han ajudat.
Aquí sota hi teniu les classificacions i les fotos. Fins l’any vinent i com diria en Conrad namasteeee!



dimecres, 21 de setembre del 2011

III Road Book Conrad Lloveras

Com ja sabeu el Club Ciclista Montgrí organitza aquest diumenge la tercera edició del Road Book Conrad Lloveras, que es va crear amb l’adéu d’en Conrad, qui havia estat el nostre president i persona vinculada sempre amb el club.

La prova sortirà lliurement a partir de les 8 del matí fins a les 9:30, del Pavelló Poliesportiu, i tindrà dos recorreguts per escollir, de 60 km. i 22 km. (aquest apte per tots els públics), per camins de la zona del Baix Empordà, i, com és habitual i norma en aquesta especialitat de BTT, cada corredor rebrà un llibret, a la sortida, les instruccions del qual caldrà seguir, ja que la ruta és una incògnita i segellar els controls que anireu trobant al llarg del recorregut, a l’arribada caldrà entrar al pavelló i mostrar el llibret. Hi haurà un avituallament al recorregut llarg.

Cal recordar que aquestes proves tenen un encant especial, ja que és tant important l’estat físic com la imaginació i l’enginy per seguir el camí correcte, que és tot un secret, la qual cosa farà que els participants podin gaudir d’una matinal de BTT diferent, especial i divertida. I a la tornada, un bon esmorzar i una samarreta tècnica per a tots els participants i es sortejaran 3 pernils.

També recordar que es tracta d’una prova cronometrada i es farà classificació, hi haurà trofeu als 3 primers equips classificats de cada recorregut i al primer equip femení de cada recorregut.

El tancament del control d’arribada serà a les 14:00.

Cal que com a mínim un membre de l’equip porti comptaquilòmetres i un telèfon mòbil per poder contactar amb l’organització en cas que sigui necessari.

També es recomana tenir un suport per portar el llibre de ruta a la bicicleta, hi ha la possibilitat de llogar-ne un pagant una fiança de 3 € que seran retornats al tornar el suport.

Us esperem doncs aquest diumenge, amb ganes de pedalar i passar-ho bé.

dimarts, 20 de setembre del 2011

XVII Volta a la Cerdanya organitzat per Probike

1º Etapa Volta al Canigó
Formant un trio Josep Diez, Tomàs Sarasa, Quim Rabinad, a les cinc del matí PROBIKE ens van donar la sortida des “Prats de Molló la Preste” (França), sabíem que, la etapa de "la volta al Canigó completa " seria molt dura.
Probike ja ens havia avisat que el recorregut era molt exigent, ja que no havien trobat la manera de fer-ho més suau, ens va avisar que es requeria un nivell alt, també ens va dir que un cop dalt del primer port si decideixes baixar no hi ha alternativa per tornar.
De sortida comencem pujant el primer port de nit i per asfalt, però aviat entrem en una pista pedregosa que ens va acompanyar tota la pujada fent-me dura, sortint de 735 mets havíem de pujar fins a 2300 mets, 25 quilometres de pujada, la baixada també pedregosa no ens va permetre relaxar-nos.
Entre el primer port i el segon un puja i baixa trenca cames, quan arribem al control C 2 mirem el gràfic i no havíem fet ni 50 quilometres.
Sense gairebé recuperació afrontem el segon gran port, havíem baixat a 600 mets i ens tocava pujar fins a 1700 mets, va ser interminable i a més, uns dos quilòmetres abans d’arribar al cim, calia desviar cap a una trialera, jo no la vaig veure i em pujar tot el port sencer, aquesta trialera am la bici al coll ja que no era ciclable seguia pujant, a tot això les cames van començar a queixar-se. Baixem el segon port, sense gairebé recuperació, ja que la baixada era molt tècnica i complicada, trams a peu trams en bici.
 
Ens esperava el tercer port 10 quilometres de pujada, que el pugem amb tempesta, pluja intensa, trons i llamps que ens queien pel costat, el Josep i Tomàs van apagar els mòbils i em van deixar al meu encès, com a “cebo, carne fresca” dels llamps, jo ja em veia com un xai a la brasa, però jo estava content per que per fi vaig poder estrenar el meu Goretex de 200€.
 
En el quart port, adoptem a un altre participant que a causa de gripatge de la roda del seu company, es va unir a nosaltres, cal dir que era una mica “friki” portava només un pinyó i un sol plat, a la baixada semblava un molinet, tota la pujada va estar intentant convèncer-nos que allò era el millor, però el pitjor era que no callava ni sota l’aigua "tipus Fabio"
Hi ha ressaltar que fins al últim quilometre va ser dur, vam arribar a Prats de Molló, cap les sis de la tarda, 13 hores sobre la bici 133kms i 4400 mets acumulat, jo mai havia fet res igual, amb dos companys fantàstics, en Josep, Tomàs experts en el Logbook, no et pots perdre mai, lis dono les gràcies per deixar-me acompanyar-los.
 
L’ultima etapa d’uns 50 km Probike l’havia fet suau, per compensar la primera, quan ens aixequem estava plovent i per majoria vam decidir no mullar-nos més, havia trams de d’orientació ( va ser anul·lat) i terreny molt propens a les caigudes.
L’organització de Probike fantàstica en tots els sentits.

Fotos aquí

dilluns, 19 de setembre del 2011

Copa Gironina Salt

Aquest cap de setmana vàrem anar a Salt per la 2ª cursa de la Copa Gironina BTT.

Va ser un cap de setmana accidentat per els nostres, on tots 4 corredors del nostre club varen caure.
Per sort sense conseqüències físiques, i varen poder continuar i acabar la cursa.

Finalment, el resultats varen ser:

Els benjamins, l'Eudald Fabrellas 2n classificat i l'Enric Fernandez 5è classificat

En Principiants, en Ferran Fernandez va entrar en 4ª posició i en Gerard Maspoch en 8ª posició.

La propera cursa serà el dia 9 d'Octubre a l'Estartit.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Reunió del club

El proper divendres dia 16 tornem a fer reunió per la Road Book a les 22:00 al local del club.
El divendres dia 23 farem l'última reunió també a les 22:00.

divendres, 9 de setembre del 2011

París Brest París

(Crònica de l'Anna Ramírez)

Tot estava preparat, bicicleta, menjar, material, la meva assistència ( furgoneta i conductora), només quedava jo, estava preparada psicològicament i havia entrenat molt però dos dies abans de prendre la sortida em va atacar un grip de panxa que no em deixava menjar res...
Poc a poc i forçant la màquina l'últim dia vaig decidir participar a la Paris Brest Paris, havia gastat massa temps, diners i esforços per participar-hi i ni la febre podia fer que no sortís a la més  famosa Randoneur de 1200km del mon.
 
Dia 21 d'agost, 16:30, es donen diferents sortides durant el dia 21 i 22, jo em preparo per prendre la sortida a partir de les 18:00 hores, roba d'abric per la nit, reflectors, llums davant i darrera, la bossa darrera el sillín amb infinitat de coses per si tenia algun imprevist, menjar...només quedava fer cua ja que més de 4000 persones prenien la sortida en tandes de 400 i clar, tocava esperar el meu torn.
 
Finalment a les 19:20 prenc la sortida, algunes persones anaven molt nervioses, d'altres agafaven un ritme més tranquil, jo vaig intentar ajuntar-me amb gent que anés a un ritme còmode per a mi.
 
La primera nit passa ràpida, bona temperatura i només cap a les 4:00 de la matinada passo un mal moment de son, però gracies a la companyia d'un noi anomenat Jurgen em refaig.
Un cop veus sortir els primers raigs de sol penses per dins, estic salvada...amb la llum del dia sempre et trobes mes bé i el cos fa un canvi que et permet seguir pedalant durant tot el dia.
 
Per tota la carretera es podien veure grups de ciclistes i ciclistes solitaris, miressis on miressis hi havia ciclistes pedalant en el mateix sentit.
 
24hores sobre la bicicleta després: cap a les sis de la tarda del dia 22 ja portava gairebé 500 km pedalats i un bon grapat de controls passats on s'ha de timbrar una carta de ruta per tal de comprovar que has passat per allà.
El terreny era ple de repetxons, sense cap dificultat muntanyosa important, només havia punxat un cop i havia trencat el cable del canvi però tot això ho vaig poder arreglar i seguir.
Moltes estones anava sola, la gent ja no anava tant junta i cada cop més cada un decidia anar al seu ritme sense companyia de ningú.
 
Abans de Brest tocava una parada tècnica, aprofitant un punt de control fixat per la organització, la meva assistència, l'Alba, va plantar la furgoneta per tal que jo pogués dormir una mica, vaig menjar pasta i em vaig posar a dormir 2hores.
 
Al despertar havia canviat el temps, així que vaig agafar la roba de pluja i vam canviar les piles dels llums ja que m'esperava una nit d'aigua i boira de camí a Brest i de tornada.
 
Un cop ets a Brest et sents orgullosa d'haver arribat però també sents una mica de neguit ja que et toca tornar per on has vingut, i saps que el camí és molt llarg.
 
Tot hi passar tota la nit amb pluja, com que no feia fred aconsegueixo passar-la, en els moments de son en que pararies al voral i et posaries a dormir (tal hi com molts fan), em venia una cançó al cap que cantant-la amb veu alta m'ajudava a no adormir-me, era Cadillac solitario de Loquillo y los Trogloditas, no sé per què, però em va venir aquesta cançó i com que gran part del recorregut el vaig fer sola no tenia cap problema en cantar a veu alta, ningú em sentia...
 
Passa la nit i comença un nou dia, cada cop costa més pedalar però a cada poble, de nit i de dia hi ha gent que t'anima i t'ofereix aigua, cafè i menjar així que estas obligada a continuar.
 
Per fi veig el final, queden menys de 300 km i durant la tercera nit decideixo parar a dormir 2 hores més.
Un cop em desperto i pedalant veig la llum de l'alba, em canvia l'estat d'ànim, passes a pedalar sense pensar a mirar el paisatge, els poblets, el compta-quilòmetres i a fer tota mena de coses per distreure l'atenció del mal d'espatlles, de cames, de coll i de tot el cos que t'està torturant.
 
Per fi, 62 hores després arribo a l'últim punt de control, hi arribo amb dos homes més amb els quals no vam poder intercanviar paraula ja que el cansament fa que no tinguis esma ni per això.
 
La gent del control ens aplaudeix i entenc que ens diuen que ja estem gairebé a Paris, queden 60km, això pot ser una eternitat si no agafes un bon ritme.
 
La meva assistència em va preparar un cafetó, no m'agrada gens el cafè però me'l bec i continuo de Dreux cap a Paris, ràpidament se m'ajunta un dels dos homes que feia ja estona que anàvem junts i suposo que gràcies al cafè, comencem a pedalar cada cop més fort, de les ganes de arribar a Paris em van marxar tots els mals, ja no em feia mal el genoll, podia seure normal, l'esquena estava acceptable, així que amb poc més de dues hores arribem a Paris.
 
Pel camí em vaig trobar amb molta gent, alguns companys de brevets de Catalunya, d'altres companys del pais vasc, gent de Catalunya que ni coneixia, tota mena de bicicletes extranyes...gent més ciclista i persona i gent menys ciclista i persona, el companyerisme de la Randoneur brilla per la seva absència, molts no crec que entenguin la filosofia de les Brevets ja que es comportaven igual que a una carrera, aquesta va ser la nota negativa tot hi que ja m'ho va advertir un noi abans de començar la marxa, em va dir: El que no m'agrada és que la gent va com a les carreres i de companyerisme n'hi ha poc.
 
Dies després em sento contenta d'haver acabat però cal recordar a molta gent que aquestes marxes NO són competitives, pots parar a ajudar a la gent si té problemes, sobretot a la gent més gran ja que hi ha persones de totes les edats.
També agrair a la meva assistència tota l'ajuda, sense ella no ho hauria pogut fer en un temps de 64hores.
 
Ara penso en els alts i baixos que passa el cos durant tantes hores i dies pedalant per molt bé que mengis i crec que el saber gestionar psicològicament aquests moments és el que et fa poder fer una cosa així, a més m'he quedat amb la sensació que encara no he trobat el límit, encara hauria pogut seguir pedalant i aquesta experiència l'he d'aprofitat per a les competicions ja que mai en una competició hi patit tant com en aquesta Paris Brest Paris

Copa gironina BTT de Bescanó

Ha passat l'estiu i ja hem tornat a començar els entrenaments i competicions amb els nens del nostre equip CC Montgri - Enplater.

Tot i que encara no estan en el seu moment òptim després de la parada de l'estiu, el diumenge passat 4 dels nostres corredors varen anar a córrer la cursa de Bescanó molt ben organitzada per el club Sport Ter.

Els resultats varen ser:

En Benjamins: 1r. classificat l'Eudald Fabrellas
5è. classificat l'Enric Fernandez

En Principiants: 6è. classificat Ferran Fernandez

Podeu veure totes les classificacions en aquest link

En la categoria de Infantils (Volta de 22 kms) l'Arnau Fernandez va fer una sortida molt bona i anava en bona posició quan a mitjans de la cursa va patir una forta caiguda que el va obligar a retirar-se i haver de ser atès a l'ambulància on li varen donar 3 punts al genoll.