XVII Volta a la Cerdanya organitzat per Probike

1º Etapa Volta al Canigó
Formant un trio Josep Diez, Tomàs Sarasa, Quim Rabinad, a les cinc del matí PROBIKE ens van donar la sortida des “Prats de Molló la Preste” (França), sabíem que, la etapa de "la volta al Canigó completa " seria molt dura.
Probike ja ens havia avisat que el recorregut era molt exigent, ja que no havien trobat la manera de fer-ho més suau, ens va avisar que es requeria un nivell alt, també ens va dir que un cop dalt del primer port si decideixes baixar no hi ha alternativa per tornar.
De sortida comencem pujant el primer port de nit i per asfalt, però aviat entrem en una pista pedregosa que ens va acompanyar tota la pujada fent-me dura, sortint de 735 mets havíem de pujar fins a 2300 mets, 25 quilometres de pujada, la baixada també pedregosa no ens va permetre relaxar-nos.
Entre el primer port i el segon un puja i baixa trenca cames, quan arribem al control C 2 mirem el gràfic i no havíem fet ni 50 quilometres.
Sense gairebé recuperació afrontem el segon gran port, havíem baixat a 600 mets i ens tocava pujar fins a 1700 mets, va ser interminable i a més, uns dos quilòmetres abans d’arribar al cim, calia desviar cap a una trialera, jo no la vaig veure i em pujar tot el port sencer, aquesta trialera am la bici al coll ja que no era ciclable seguia pujant, a tot això les cames van començar a queixar-se. Baixem el segon port, sense gairebé recuperació, ja que la baixada era molt tècnica i complicada, trams a peu trams en bici.
 
Ens esperava el tercer port 10 quilometres de pujada, que el pugem amb tempesta, pluja intensa, trons i llamps que ens queien pel costat, el Josep i Tomàs van apagar els mòbils i em van deixar al meu encès, com a “cebo, carne fresca” dels llamps, jo ja em veia com un xai a la brasa, però jo estava content per que per fi vaig poder estrenar el meu Goretex de 200€.
 
En el quart port, adoptem a un altre participant que a causa de gripatge de la roda del seu company, es va unir a nosaltres, cal dir que era una mica “friki” portava només un pinyó i un sol plat, a la baixada semblava un molinet, tota la pujada va estar intentant convèncer-nos que allò era el millor, però el pitjor era que no callava ni sota l’aigua "tipus Fabio"
Hi ha ressaltar que fins al últim quilometre va ser dur, vam arribar a Prats de Molló, cap les sis de la tarda, 13 hores sobre la bici 133kms i 4400 mets acumulat, jo mai havia fet res igual, amb dos companys fantàstics, en Josep, Tomàs experts en el Logbook, no et pots perdre mai, lis dono les gràcies per deixar-me acompanyar-los.
 
L’ultima etapa d’uns 50 km Probike l’havia fet suau, per compensar la primera, quan ens aixequem estava plovent i per majoria vam decidir no mullar-nos més, havia trams de d’orientació ( va ser anul·lat) i terreny molt propens a les caigudes.
L’organització de Probike fantàstica en tots els sentits.

Fotos aquí