dilluns, 10 de gener del 2011

Perduts a les Bardenas

Algú em va parla de les Bardenas Reales i la veritat jo no tenia ni idea d'on estava això, em va dir que allà es feia la prova "Extreme" i em va donar un fullet d'informació.

Dimecres passat un amic em va dir que podíem fer alguna cosa aquest pont, em va venir al cap les Bardenas, no ho vam pensar i allà que vam ser.

Amb ampolles d'aigua, entrepans i el GPS amb un track, vam començar a endinsar-nos des de Castildetierra, en aquest desert de les Bardenas Blanca, vorejant el camp de tir, per una pista relativament ampla.

Al cap d'uns quilòmetres el track es va desviar cap a la dreta endinsant-nos en un paratge desconegut, llunàtic i sense camins, per les dunes seques amb fortes pujades, semblat al “cañon del Colororado”, amb immensos forats, una terra argilosa que s'enganxava a les rodes i s’enfonsaven en el fang, com havia plogut, s’havien esborrat totes les petjades de ser vivent, només teníem una línia de seguir del GPS i resar.

Nois però la llei de Murfi en va passar, se'm van esgotar les piles i el GPS se apago, després de varis intents i recordant a la seva mare, es va encendre i vam poder sortir d'aquell infern desèrtic.

Quan a la llunyania vam veure, una mena de monòlit natural fet pel Bierzo, d'on havíem sortit, Castilldetierra i després de 40 i tants km pel desert, ens vam alegrar, ho havíem aconseguit, tornar.

2 comentaris:

  1. Molt xulo el video i si mai i vaig portaré piles de recanvi.

    ResponElimina
  2. tomas sarasa
    que bonic.- quina enveja... maco maco de veure... feliçitats.-

    ResponElimina