Avui els meus amics m'han portat a pujar a un dels ports mítics i el sostre de Tarragona "El Mont Caro".El mont caro, ja ho diu la paraula es fa car d'arribar al seu Cim, he pujat sense parar i dosificar un ritme constant, no hi ha descans, és millor no mirar cap amunt, la carretera s'enfila per la muntanya de vertig i mai s'acaba, quan sembla que has arribat a dalt et queden els últims 4 km que són de veritable penitència, el Mont Caro de deixa veure l'antena que hi ha al seu cim però mai arribes, nois una matada.
Crònica de Quim Rabinad
Moltbé, JABATO, tú sempre en la teva linia de mai para i sempre amunt, amunt i fora.
ResponElimina