Son les 8 del matí. Lloc habitual, on ens presentem Jo (Agustinet), Josep, Pere, Santi, Pepe, Enric, Fabio, Ferran, i Joaqui (Gorileto)... Mes endevant veurem que aquest últim serà el protagonista de la jornada... ;-)
La ruta ha estat, una mica improvisada per Santi, ja que el temps era incert. 60 Km, sense gaire desnivell tot fent pistes abans de l'esmorzar a "L'Illa", puesto recomanat de totes totes! Però abans d'arribar a L'esmorzar, hem arribat al punt 'calent' de la jornada...
Prop de Castell d'Empordà, decidim 'creuar' el riu...
Quan som just davant, veiem que hi ha 'molta aigua i fa que creuar la passarel·la sigui cosa 'seria', per lo que es decideix buscar alternativa... En això que se sent "El que s'atreveixi a creuar-lo li paguem L'esmorzar"!
Otia! Aquesta es la meva!!! Jo! Jo! Jo! Per un esmorzar lo que faci falta!!!! Teníeu que veure la cara de tots davant del meu generós oferiment... Rialles per 'sota' i molta expectació...
"Quan cavallero andante ante peligros innombrables" començo a creuar-lo, i de seguida veig que ens mollariem els peus i poca cosa mes... Als 2 minuts, Enric es el segon valent... La resta a darrera van creuant...
Només faltava un... Joaqui, alias Gorileto, alias Phelps des de avui... Quan comença, ja fa marxa enrere 2 vegades... No ho veu clar... Entre tant, tots els companys esperant-lo a l'altre banda, amb aquella expectació i murmur que de vegades fa entreveure que quelcom passarà...
Josep, en un deliri de companyerisme baixa amb una pedra ben grossa a la mà, i Joaqui va creuant... Tots els actors a 'Puerto'! De cop se sent "T'imagines que cau?", Josep llença la pedra a 1 metre per mirar de mollar-lo, però algo no va bé... El rumb no es el correcte, tots quedem muts! I es produeix el gran moment, quan el nostre gran amic en una demostració d'expert en retallar camí, cau riu avall!!! L'impact-ant imatge no te preu! Quan veiem com fica la roda davantera al riu, i tot ell es submergeix... Ai deu meu! Quin fart de riure surt espontàniament! En aquestes, que la bici empren un camí diferent, seguint el curs del riu, i el protagonista, surt de l'aigua a 4 potes perseguint tant preuat artilugi... Per sort Josep era a prop i el va acabar d'ajudar!!!
El resultat: Joaqui entre serio e indignat, mullat com una sèpia i la resta pixa'n-os de riure... No us podeu imaginar la imatge que ens a quedat quan perseguia la bici... Encara ara em cauen les llàgrimes!!! Perdona'ns Joaqui!!!!
Ajunto ruta seguida per el grup (Punts Blaus), i l'innovador d'en Joaqui (Punts Vermells):
Per acabar, tornada divertida, jugant al joc de les bases (A veure qui mulla mes al compi!), i un Santi amb la variant 'bucal'... ;-)
Ara podem dir que ja tenim un doctorat en biatló, Joaqui, i amb l'hivern que ens espera, n'hi haurà mes...
Per cert, aquest dissabte, sortida per zona d'Olot!
PD: Gràcies per l'esmorzar nois!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada