Odisea en Collserola

Cada vegada que sortia d'entrenament per Collserola abans d'arribar a Can Borrell em parava a l'entrada d'una trialera i em preguntava a on conduiria.
Per esbrinar-lo no tenia altre remei que pujar per ella, i ahir em decidia provar.

Realment la trialera era per baixar-la, jo anava en sentit contrari i m'obligava a baixar en trams molt complicats i arrossega la bici en pujada, la vegetació era molt espessa però era ciclable, es va fer molt llarga fins arribar a una pista que aviat vaig poder identificar, molt a prop de la Font Groga, ja sabia on començava.

Vaig seguir el meu entrenament i quan tornava es va acudir que per memoritzarla més podria tornar a provar baixar-la, vaig tenir diversos dubtes ja que començava a enfosquir, i la bici que portava era la rígida, però les ganes de baixar em va decidir a això.

En començar a baixar quan portava uns 25 mts vaig decidir parar i desinflar las rodes una mica ja que les arrels em dominaven massa la bici, en intentar treure el caputxó de plàstic vaig també descargolar la pròpia vàlvula i la roda es desinfla del tot, vaig agafa la meva " mini mancha " i començo a inflar com un boig, però la roda en ser tubeless s'havia destalonat i només vaig aconseguir mes que inflar una mica, es feia de nit per moments i sort que portava el focus amb bateria que em vaig compra per sorties nocturnes.

Vaig encendre el focus i em vaig decidir provar baixar, en el primer sot la roda va aixafa de tal manera que va sortir tot l'aire i el líquid tubeles, allò em va decidir a provar baixa a peu, quan portava 100 mts el focus de sota baixa d'intensitat i me'n recordo, que no havia carregat la bateria des de la meva última sortida nocturna, resant perquè no s'apagués, ¡¡¡¡¡¡¡se apago ¡¡¡¡¡¡.

Em trobava enmig de la muntanya de nit i no podia seguir, ja que la foscor no et deixava veure el camí, però l'instint de supervivència em indicava que havia de sortir d'allà, feia molt fred i savia que allà ningú em trobaria i passar la nit allà no em venia de gust ja que també portava un refredat a sobre.

Avanço a les fosques uns metres i aviat em vaig trobar enmig d'uns matolls que m'impedien fer un pas, havia perdut el camí, en aquest moment de desesperació has de demanar ajuda i em vaig decidir a agafar el mòbil per trucar, en encendre vaig poder comprovar que amb la seva pròpia llum podia veure el camí, il·luminant amb el a intermitències per no esgotar la bateria, vaig tornar al camí i vaig poder baixar fins a la pista.
 
Quim Rabinad